Recorre Catalunya a través dels vestigis de la cultura ibèrica
La Ruta dels Ibers és un projecte cultural liderat pel MAC que té com a objectiu divulgar i posar en valor la cultura ibèrica i els seus jaciments.
La ruta et convida a descobrir 7 itineraris que recreen l’estructura dels antics poblats ibèrics de Catalunya.
Formada de diverses tribus, la cultura ibèrica és una de les més misterioses, ja que la seva llengua encara no ha estat del tot desxifrada.
Desenvolupada a Catalunya entre els segles VI i I aC, va suposar la incorporació de les nostres terres a l’escenari de civilitzacions històriques de la Mediterrània.
Formada per 30 jaciments i museus dedicats a la cultura ibèrica, a la ruta hi trobareu ciutats, pobles, fortificacions, torres, museus... monuments espectaculars que us permetran descobrir aquest enigmàtic poble.
Els ausetans habitaren la Plana de Vic i les serralades que l'envolten. Els seus poblats fortificats s’aixecaren en llocs estratègics que dominaven el territori. Les fonts clàssiques ja en parlen d’aquest poble. Van ser una de les poques tribus ibèriques catalanes que va encunyar denaris de plata, a més de moneda de bronze, amb la llegenda ausesken (dels ausetans).
Es troba dins del Parc Natural del Montseny. Era una important fortificació amb antecedents a l’edat de bronze, que controlava el Collformic, una de les vies de penetració a la plana des de la costa i el Congost. Cap a l’any 450 aC es va bastir una muralla rectilínia, que tancava l’istme de la península del Montgròs, que va ser substituïda cap a l’any 300 aC per una altra més sòlida que s’aixecà en successives fases al llarg del III aC. A més, la defensa es va reforçar amb un fossat amb l’escarpa fortificada, parapets i bastions. El resultat va ser una barrera imponent de 160 m de longitud i una amplària que oscil·la entre 6,5 m als indrets de més fàcil accés i 1,5 m als extrems, on els penyasegats naturals van ser realçats per les pedreres utilitzades per a la construcció del monument, per facilitar la defensa.
Horaris: Temporalment tancat
Contacte: Tel. 938 840 692 (dissabtes, diumenges i festius de 9 a 15 h). E-mail info@muralles.cat
Adreça: Centre d'Informació de la Rectoria del Brull. Rectoria del Brull. 08559 El Brull, Barcelona.
El Casol de Puigcastellet és una fortificació situada en un dels primers turons alçats de les Guilleries, des d’on es controlava l’accés natural entre la Plana de Vic i les terres baixes gironines seguint el curs del Ter. La fortificació respon a un traçat urbanístic preconcebut, que per la seva tipologia s'anomena fortificació de barrera. Està formada per un gran pany de muralla rectilínia, amb una torre central adossada i, a l’interior, onze murs que compartimentaven àmbits destinats a habitatges o magatzems. La construcció es va fer servir durant poc més de 50 anys, entre le 250 i el 200 aC, coincidint amb l’època convulsa de la conquesta romana. La gran entitat de l’estructura construtiva i la breu ocupació fan suposar una participació supralocal per a la planificació i l’execució.
Horaris: Jaciment obert permanentment
Contacte: Tel. 93 812 23 29 / 93 812 20 54
Adreça: Ajuntament de Folgueroles. Can Danchs - Centre d’interpretació. Pl. Verdaguer, 2. 08519 Folgueroles, Barcelona
L’Esquerda està situada sobre els espadats d’un dels meandres que fa el riu Ter abans d’endinsar-se a les Guilleries. Des d’aquest impressionant espai es domina tota la plana de Vic i les muntanyes que l’envolten, amb un domini visual de 20 km a la rodona. És un enclavament estratègic ocupat des de la prehistòria fins a l’edat mitjana. Amb evidències d’un nivell de la fi de l’edat del bronze final (s. VIII-VII aC), un altre de la primera edat del ferro, i del període ibèric antic (s. VI-V aC), la ciutat ibèrica de l’Esquerda va viure un període de plenitud entre els segles V i III aC. D’aquesta època en destaca la muralla amb tres torres massisses que flanquejaven l'entrada a la ciutat i un carrer empedrat que la travessava de nord-sud. També carrers transversals, est-oest, al quals s'obrien una sèrie de tallers. El conjunt es va refortificar durant el segle III aC i durant el segle II aC va patir una important destrucció que va afectar tota la ciutat. L’ocupació ibèrica va acabar al segle I aC, quan s’abandonà després d’una nova destrucció.
Horaris: De dimarts a divendres d’10 a 14 h., Dissabtes, diumenges i festius de 10.30 a 13.30 h. Dimarts d'entre l'1 d'abril i l'1 de novembre de 10 a 14 h. i de 17 a 19 h.
Contacte: Tel. 93 854 02 71
Adreça: Av. Pere Baurier. Museu Arqueològic de l’Esquerda. 08510 Roda de Ter. Barcelona
L'esquerda
El Casol de Puigcastellet, Folgueroles
El Turó del Montgròs, El Brull
Els ceretans van ocupar l’actual Cerdanya, on trobem jaciments situats per controlar els passos transpirinencs. Els lacetans, per la seva banda, es trobaven a l’actual Bages, Anoia, Solsonès i Segarra. Van ser derrotats per les tropes del cònsol Marc Porci Cató l’any 195 aC, famós per ordenar destruir totes les fortificacions iberes, acció que va suposar la fi de la seva civilització.
L’assentament ceretano-ibèric i medieval del Castellot, situat a Bolvir (Cerdanya), és el poblat ibèric més important dels ceretans i un dels pocs localitzats al Pirineu. Ocupat des del segle IV aC, comptava amb estructures comunals com sitges, muralla i elements defensius, així com espais domèstics. L’activitat era diversa: ramaderia, agricultura, tèxtil i metal·lúrgia. Va rebre influències romanes (segles II-I aC) i fou reocupat a l’alta edat mitjana (segles X-XII), moment en què es va construir una muralla perimetral. Estratègicament situat a La Corona, controlava la plana cerdana i fou un enclavament clau entre els segles IV i II aC, per on passà Anníbal durant la Segona Guerra Púnica.
L’Espai Ceretània, centre d’interpretació del jaciment, ofereix una experiència immersiva amb realitat virtual, audiovisuals i exposicions multimèdia que expliquen 2.500 anys d’història. Inclou recreacions en 3D, eixos cronològics tàctils, sons ambientals, una casa ceretana reconstruïda amb tècniques experimentals i objectes trobats en excavacions. La visita permet accedir al jaciment mitjançant un recorregut senyalitzat i observar els treballs arqueològics en directe, complementats amb exposicions temporals.
Horaris: Hivern (1 setembre – 30 juny): Dilluns a divendres: 8.00 – 15.00 h. (reserva prèvia al 972 895 001); Dissabtes: 11.00 – 14.00 h i 16.00 – 18.00 h; Diumenges i festius: 11.00 – 14.00 h. Estiu (1 juliol – 31 agost): Cada dia: 11.00 – 14.00 h i 16.00 – 18.00 h; (també festius, Nadal i Pasqua).
Contacte: 97289519. museu@bolvir.cat, ajuntament@bolvir.cat
Adreça: Espai Ceretània, La Corona, 46. 17539 Bolvir
El poblat ibèric es troba a la localitat de Sallent, sobre un imponent turó que controla el riu Llobregat al seu pas pel Pla de Bages amb unes excel·lents vistes de Montserrat i els Pirineus. Aquesta estratègica posició permet entendre el jaciment, no tan sols com a nucli de poblament, sinó també com a centre de mercat, de relació, de protecció d’altres assentaments propers, de lloc de pas i de control territorial.
Tot i que hi ha certs indicis d’una ocupació prèvia, la fundació del poblat s’ha de datar dins la segona meitat del segle V aC i va estar ocupat fins els segle I aC. Des del seus orígens es configura com a nucli de poblament concentrat amb una important estructura defensiva prenent les característiques bàsiques dels clàssics oppida. En el seu moment d’esplendor, a principis del segle III, el poblat fou ampliat i arribà a ocupà una superfície total de 5.000m2. Actualment, les restes visitables representen aproximadament el 30% del total i són el resultat d’una llarga historia de recerca i excavacions.
Poblat ibèric del Cogulló, Sallent
El Castellot, Bolvir
El jaciment de La Font de la Canya es troba a Avinyonet del Penedès, situat al mig del camp, al costat de les Caves Gramanosa i l’església de Sant Pere d’Avinyó. Es té constància que els primers indicis d’ocupació al cim ens remunten entorn de l’any 650 aC. Ja en aquesta època es creu que era zona de vinya, atès que s’especula que es consumia vi fenici i això pot ser una de les raons per les quals es comença a cultivar vinya; en conservem sitges per emmagatzemar la producció agrícola. També s’ha trobat ceràmica fenícia i etrusca, així com peces de bronze que molt possiblement venien del centre d’Europa.
Situat a Calafell (Baix Penedès), ha estat reconstruit per tal d'oferir una imatge real de com vivien els íbers. A dalt d’un turó, davant dels estanys de la platja de Calafell, es va establir fa uns 2.500 anys aquesta ciutadella ibèrica. Era un recinte d’uns 3000 m2 perfectament fortificat on, probablement, residien alguns dels caps del llinatge de la tribu dels cessetans. De la ciutadella depenien tot un conjunt de petits nuclis i masos, dispersos en un radi d’uns quatre o cinc quilòmetres.
El jaciment de Rabassats, també conegut com el Bosc, és un petit establiment rural dedicat a l’explotació agrícola i l’emmagatzematge de cereals. És un tipus de jaciment que correspon a un model ben conegut a la Cessetània, amb exemples com Les Guàrdies (el Vendrell) o Fondo del Roig (Cunit). Es data entre finals del s. IV aC i finals del s. III – inicis del s. II aC. S’hi distingeixen diverses fases constructives: un primer moment identificat per estructures retallades a la roca i una segona fase a la qual correspon l’edifici actualment visible, d'uns 400 m2 de superfície, on es documenten les funcions residencials, magatzem i activitats domèstiques i artesanals. El conjunt es completa per diverses sitges per reserva de cereal i un sistema de basses o dipòsits per la decantació de líquids. Abandonat el jaciment, ja al s. I aC - s. I dC, s’aboca el cos d’un home adult (probablement ajusticiat) dins una de les basses, ja abandonada i parcialment reblerta.
La muntanya d'Olèrdola ha estat un enclavament estratègic amb assentaments de diversa intensitat des de l'edat del bronze (poc menys de quatre mil anys enrere) fins ben entrat el segle XX. Dels primers pobladors ens han arribat les troballes d’una sepultura tumular situada prop de l’actual zona d’entrada. El primer assentament protegit per una muralla data dels inicis de l'edat del ferro (segle VIII - inici del segle VI aC). Entre els segles V - IV i I aC, Olèrdola va ser ocupada pels cessetans, un dels pobles ibers que ocupava la zona costanera catalana. L'oppidum (poblat fortificat) iber era de considerable extensió (3,5 ha) i els seus habitants s’instal·laren a la part baixa de la plataforma rocosa, adaptant l'estructura preurbana a l'orografia del terreny i aprofitant la muralla ja existent. A la dreta de la porta d’entrada del recinte s’hi concentraven diversos tallers artesans que funcionaren entre el segle IV i la fi del segle III aC, entre ells una tintoreria o adoberia única documentada al món iber..
El conjunt de Darró es troba al nucli urbà de Vilanova i la Geltrú (Garraf), al final del passeig marítim de Ribes Roges. Comprèn dos jaciments arqueològics que, en alguns indrets, se superposen: un poblat ibèric, ocupat entre mitjan segle VI i mitjan segle I aC, i una vil·la romana, fundada cap al 50 aC i abandonada, com a mínim, el segle VI de la nostra era. El poblat iber, que ocupa el turó de Sant Gervasi i una bona part de la plana litoral al llarg de la platja de Ribes Roges era un dels més importants a l’àrea cossetana i la vil·la va anant agafant empenta, fins esdevenir una de les més remarcables de l’ager tarraconensis durant el Baix Imperi Romà.
La Font de la Canya, Avinyonet del Penedès
La Ciutadella, Calafell
Rabassats, Nulles
Poblat Ibèric de Darró, Vilanova i la Geltrú
Poblat fortificat ibèric, Olèrdola
La Moleta del Remei esta situada en un petit puig a la vessant sud de la Serra del Montsià. El poblat era un enclavament costaner estratègic d'intercanvi comercial entre el riu Ebre i la Mediterrània.
El jaciment, entre el segle VII i VI aC, fou un nucli de població que establi contactes amb els comerciants fenicis. Destruït per un incendi cap al 600 aC; entre el segle V-II aC, ja en el període ibèric, el poblat redueix el perímetre, reforça les muralles i es convertirà en el punt d’intercanvi i redistribució dels cereals de la zona interior i dels productes del mercat mediterrani. El seu sistema urbanístic de la Moleta es defineix per un nucli tancat amb carrers de circumval·lació, habitatges de planta rectangular adossats a la muralla i diversificació d'usos i del tipus d'espais.
El poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja és un petit assentament fortificat, amb una superfície d’uns 900 m2, situat sobre un turó rocallós a la riba esquerra de l’Ebre. Ocupa l’extrem d’un abrupte esperó allargassat, i és totalment inaccessible pels vessants sud i nord, de manera que només s’hi pot arribar per l’extrem nord-est, on es va construir una muralla que fa de barrera. Té una ocupació entre finals del segle VI aC i el segle II-I aC, si bé la major part de les restes visibles se situen entre el segle V i finals del III aC.
El poblat ibèric del Coll del Moro, a Gandesa (Terra Alta), és un assentament ilercavó estratègic per controlar els intercanvis comercials entre la costa i l’interior. Fortificat amb una gran torre el·lipsoidal de fins a vuit metres, destaca per la seva activitat manufacturera, especialment vitivinícola, amb el trull de vi més antic de Catalunya (segle III aC). També s’hi van trobar tallers tèxtils, estructures d’emmagatzematge i una necròpolis singular. Amb orígens als segles VI-V aC, el jaciment, d’uns 3.300 m².
Horaris: La visita al jaciment es fa únicament amb reserva prèvia escrivint un correu electrònic a reservesmonuments.acdpc@gencat.cat o trucant al telèfon 977 638 556.
Contacte: Tel. 93 316 27 40 - Ext 14402 o monuments.acdpc@gencat.cat
Adreça: Carretera Nacional 420, km 795.5. 43780 Gandesa (Tarragona)
Kum-Castellet de Banyoles és una ciutat ibèrica dels ilercavons situada prop de Tivissa, en un punt estratègic per controlar el comerç pel riu Ebre. Amb 4,5 hectàrees, és un dels assentaments ibèrics més importants de Catalunya meridional. Les troballes arqueològiques, com el tresor de Tivissa (orfebreria del segle III aC), són excepcionals. El jaciment, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, té una cronologia que va del bronze final a l’època medieval i forma part de la Ruta dels Ibers.
Horaris: La visita al jaciment es fa únicament amb reserva prèvia escrivint un correu electrònic a reservesmonuments.acdpc@gencat.cat o trucant al telèfon 977 638 556.
Contacte: Tel. 93 316 27 40 - Ext 14402 o monuments.acdpc@gencat.cat
Adreça: Carretera Comarcal C-44, km. 24. Tivissa (Tarragona)
Emplaçament ibèric amb un complex d’estructures molt adaptades a la morfologia del terreny. Situat sobre un serral d’uns 100 m d’altura, en el punt mes pròxim del riu Ebre, l’establiment ibèric de Sant Miquel correspon a l‘etapa final de l’època ibèrica (últim quart del segle II aC - segona meitat del segle I aC). Hi havien dos sistemes defensius clarament diferenciats que responen a diverses etapes de planificació constructiva en un lapse de temps molt curt. Des del punt de vista constructiu i funcional correspon a la tipologia dels establiments en barrera. L’estratègica situació del turó de Sant Miquel explica que, durant la Guerra Civil, fos una posició dominant operativa de la qual, encara avui, podem veure vestigis com trinxeres, nius d’ametralladores…
Ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles, Tivissa
Poblat ibèric de Coll del Moro, Gandesa
Poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja, Benifallet
Sant Miquel, Vinebre
La Moleta del Remei, Alcanar
Situada al peu del vessant sud de la serra d’Almenara, la necròpolis preibèrica d’Almenara (Agramunt, Urgell) és una necròpolis tumulària d’incineració de la primera edat del ferro datada entre els segles VIII-VII a. de la n. e.
El jaciment fou descobert el 1968 de forma fortuïta per Josep i Gabriel Balcells arran d’uns moviments de terres realitzats per uns treballs agrícoles. El mateix any de la troballa, el professor Joan Maluquer de Motes dirigí l’excavació de les estructures funeràries identificades, la qual fou donada a conèixer el 1973 a la revista Ampurias. L’actuació arqueològica va permetre documentar vuit túmuls i recuperar almenys les restes de dues urnes cineràries i diversos objectes metàl·lics.
Almenara és un exponent de les necròpolis de túmuls plans: unes construccions funeràries de planta arrodonida lleugerament sobrealçadades del sòl i delimitades per anells de pedra en un nombre variable, en què les restes incinerades es dipositaven en l’espai central dels túmuls, ja fossin abocades en el rebliment interior o bé dins d’una urna ceràmica. Aquest tipus d’estructures tumulàries són característiques de bona part de les necròpolis d’incineració de la vall inferior del Segre, entre les quals –per esmentar els casos més renombrats– es troben les necròpolis de la Colomina (Gerb, Noguera), la Pena (Torregrossa, Pla d’Urgell), Pedrós (Seròs, Segrià) o Roques de Sant Formatge (Seròs, Segrià).
La Fortalesa dels Vilars d’Arbeca forma un conjunt arqueològic excepcional. Es tracta d’un dels jaciments arqueològics ibèrics més ben conservats d’Europa, únic en el panorama peninsular i europeu de la Primera Edat del Ferro i la Cultura Ibèrica. La singularitat de la fortalesa rau en el sistema defensiu: la muralla, reforçada per dotze torres; el camp frisó de pedres clavades i un fossat. Però també en el sistema de control de les aigües, que a banda de fer-la encara més inexpugnable gràcies al fossat, permetia tenir accés a l’aigua a través d’un pou cisterna central encara que la fortalesa fos atacada. Tot plegat convertia els Vilars en una fortalesa inexpugnable. Es va començar a construir a la primera edat del ferro, cap al 775 a.n.E. Els seus fundadors eren els mateixos habitants de la plana, els quals més tard protagonitzarien el procés d’iberització formant el poble ilergeta.
El jaciment arqueològic de Gebut (Soses, Segrià) va ser excavat a inicis dels anys quaranta i durant dècades va estar abandonat i va patir una degradació sistemàtica. Tot i que l’any 1987 s’hi va realitzar una primera intervenció de documentació, no va ser fins al 2017 que va iniciar-se un projecte de recerca i de recuperació patrimonial gràcies a la signatura d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Soses i la Universitat de Lleida (UdL). A partir del 2018 les intervencions s’han realitzat en el marc dels projectes quadriennals CLT009/18/00039: La fortalesa dels Vilars i l'oppidum de Gebut: Gènesi, identitat i heterogeneïtat en l'ethnos ilerget, i CLT009/22/00057: Habitar la plana: assentaments i explotació de la vall inferior del Segre (IV-I mil·lenni), liderats pel Grup d’Investigació Prehistòrica de la UdL.
La ciutat ibèrica del Molí d’Espígol, a Tornabous (Urgell), és un dels assentaments més destacats dels ilergets, amb orígens al segle VII aC i una trama urbana complexa amb muralla, carrers empedrats, places i zones manufactureres. Va ser un centre polític, econòmic i social basat en l’agricultura i la ramaderia, amb fortificacions i edificis singulars, possiblement de culte o funció política. Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional el 2009, és un dels exemples més desenvolupats de l’urbanisme ibèric. Abandonada després de la Segona Guerra Púnica (200 aC), podria correspondre a la mítica Athanàgia, capital ilergeta.
Horaris: La visita al jaciment es fa únicament amb reserva prèvia escrivint un correu electrònic a reservesmonuments.acdpc@gencat.cat o trucant al telèfon 977 638 556.
Contacte: Tel. 93 316 27 40 - Ext 14402 o monuments.acdpc@gencat.cat
Adreça: Camí de Santa Maria, km. 1. 25331 Tornabous (Lleida)
El poblat ibèric dels Estinclells es troba a Verdú, a l’Urgell, i es tracta d’un jaciment propietat de l’ajuntament. El període d’aquest poblat va ser molt curt, data del segle III aC i s'abandona al voltant de l'any 200 a.C, això ha permès que arribi als nostres dies gairebé intacte. La situació del jaciment és molt favorable per la seva visita, atès que es troba a cinc quilòmetres del poble i està situat a pocs quilòmetres de la C-14 que uneix Tàrrega amb Montblanc, per tant s’hi pot accedir fàcilment amb vehicle.
La fortalesa dels Vilars, Arbeca
Poblat Ibèric del Gebut, Soses
El jaciment ibèric dels Estinclells, Verdú
El Puig de Castellet, situat a Lloret de Mar (la Selva), va ser un recinte fortificat, construït estratègicament, que servia com a lloc de guaita.
El poblat de Turó Rodó (s. III aC) és un dels tres jaciments ibers que es troben al municipi de Lloret de Mar i és el més proper al nucli de la població. Aquest petit poblat iber se situa sobre un promontori peninsular de 40 metres d'alçada, darrere de l'icònic Castell d'en Plaja.
El poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda es troba al cim d’aquesta muntanya, situada a l’est de Palafrugell, a uns 165-170 metres sobre el nivell del mar.
En aquesta petita península, al segle VI aC, els antics pobladors de la zona decidiren bastir un poblat aprofitant les immillorables condicions de control i defensa que oferia.
L’oppidum va ocupar una extensió d’uns quatre hectàrees, bona part de les quals actualment són bosc. De l’assentament ibèric es poden visitar lliurament les construccions que es troben a tocar l’església romànica, les restes d’unes cases ibèriques i el sector septentrional del poblat, d’on destaquen les muralles que el varen defensar.
El poblat ibèric de Puig de Sant Andreu d'Ullastret és un dels més grans de Catalunya.
Poblat ibèric de Castell, Palamòs
Sant Julià de Ramis
Sant Sebastià de la Guardia, Palafrugell
Turó Rodó, Lloret de Mar
Jaciment del Puig de Castellet, Lloret de Mar
Puig de Sant Andreu, Ullastret
Al llarg del segle V aC es bastí en aquest turó una muralla de grans dimensions que tancava una superfície de 4 hectàrees. Aquesta fortificació estava protegida per nombroses torres que conferien al lloc unes característiques defensives espectaculars. El poblat fou abandonat definitivament a mitjan segle I aC.
Conserva un sistema defensiu amb muralles i torres, un conjunt d'habitatges i divrses sitges destinades a l'emmagatzematge de cereals.
Presenta fases d'ocupació entre els segles VI i II aC, amb evidències d'activitats agrícoles i artesanals pròpies de les comunitats ibèriques laietanes.
Poblat ibèric de Ca n’Oliver, Cerdanyola del Vallès
Poblat Ibèric Puig Castellar, Santa Coloma de Gramanet
Poblat ibèric del Puig del Castell, Cànoves i Samalús
El primer cap de setmana d’octubre organitzem activitats, reconstruccions i visites guiades a tots els jaciments i museus de la Ruta dels ibers.
Et podria interessar
Quina llengua parlaven els ibers? Era un ‘idioma’ tal com l’entenem avui? Ha quedat algun ‘rastre’ d’aquesta llengua en la llengua actual?
Un capítol per descobrir la pràctica ibera d'exhibir els caps tallats dels enemics vençuts com a trofeus de guerra.
Els ibers van ser un conjunt de pobles de l’edat del ferro caracteritzats per una àmplia diversitat i riquesa cultural.
Coneix les històries que s’amaguen darrere dels objectes més importants de la nostra col·lecció.
