Els orígens: arrels institucionals

La seu de Barcelona és l’origen del MAC. Els seus antecedents es remunten al Museu Lapidari i d’Antiguitats, creat el 1840 per Pròsper de Bofarull al convent de Sant Joan de Jerusalem. Posteriorment, es va integrar al Museu Provincial d’Antiguitats de Barcelona, fundat el 1879. 

Al llarg del segle XX, les col·leccions s’amplien amb la incorporació de peces provinents d’excavacions arqueològiques i d’altres museus, com el Museu d’Art i Arqueologia (1915-1932). Un dels grans impulsors de la recerca arqueològica és la Junta de Museus de Barcelona, que el 1908 inicia les excavacions al jaciment d’Empúries, un dels més emblemàtics del país.

Precisament, Empúries és un dels jaciments clau del MAC. L’excavació sistemàtica comença el 1907 amb Josep Puig i Cadafalch. La troballa de l’estàtua d’Asclepi el 1910 impulsa la creació d’un museu i la protecció del jaciment.

A Girona, el Museu Provincial d’Antiguitats, fundat el 1845, s’instal·la a Sant Pere de Galligants, on el 1870 s’obre una exposició permanent. Entre les primeres peces hi havia inscripcions romanes i materials d’Empúries.

A Olèrdola, les primeres excavacions es fan el 1882 i compten amb estudis de Francesc Xavier Matas, que comença a documentar el jaciment.

Finalment, Ullastret desperta l’interès arqueològic a mitjans del segle XIX. Ja al 1900, Josep Puig i Cadafalch iniciar les excavacions d’una ciutat ibèrica, que avui és un referent en l’estudi d’aquesta cultura.

L'impuls republicà

Durant la Segona República, el museu s’expandeix i consolida, amb un gran impuls en les excavacions i la protecció del patrimoni arqueològic.

El 1932, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat creen el Museu d'Arqueologia de Barcelona, unificant les col·leccions del Museu Provincial d’Antiguitats i el Museu d’Art i Arqueologia. També comença a gestionar Empúries, on ja existia un petit museu des de 1917. El 1935, el museu es trasllada al Palau de les Arts Gràfiques de l’Exposició de 1929. Dirigit per Pere Bosch Gimpera, destaca per un enfocament didàctic i modern, innovador per a l’època.

A Empúries, les excavacions consoliden el jaciment com a referent de l’arqueologia clàssica i ibèrica, mentre que a Girona, el Museu d'Arqueologia, creat el 1932, comença a preservar el patrimoni medieval. Al mateix temps, a Olèrdola, els treballs de Francesc Xavier Gassó ressalten la importància de la ciutat fortificada al Penedès. 

La descoberta d’Ullastret el 1931 genera un gran interès científic, amb la comunitat investigadora treballant per garantir-ne la protecció davant episodis d’espoli i destrucció. Puig i Cadafalch lidera excavacions fonamentals per conèixer millor la ciutat ibèrica. 

Malgrat aquest creixement en la conservació del patrimoni, la Guerra Civil interromp abruptament les investigacions.

Quina va ser l’activitat de les seus en temps de guerra?

L’inici de la guerra, l’any 1936, atura el desenvolupament del museu, tot i que aquell mateix any passar a anomenar-se Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). Queda sota control exclusiu de la Generalitat, qui assumeix la coordinació de tots els museus i col·leccions d’arqueologia del país.

Malgrat la guerra, la recerca continua al llarg del segle XX, amb projectes importants per aprofundir en la comprensió i la interpretació d’Empúries. Al mateix temps, es creen serveis per millorar l’accessibilitat i la visita al jaciment.

Durant els enfrontaments, el jaciment de Girona pateix danys per l’ús militar de les muralles i edificis antics, i la seva restauració es complica per les condicions polítiques i econòmiques.  

Olèrdola també és utilitzada com a fortificació per les forces republicanes, amb conseqüents danys a les restes arqueològiques.

Reorganització i creixement durant la Dictadura

Un cop acabada la guerra, els museus de la Generalitat passen a dependre de les diputacions provincials. El MAC i la major part d'Empúries són gestionats per la Diputació de Barcelona, mentre que el Museu de Sant Pere de Galligants i una petita part d'Empúries passen a ser responsabilitat de Girona.   

Tot i les dificultats polítiques de la Dictadura, el museu creix i amplia les seves col·leccions. Durant els anys 50 i 60 s’impulsen excavacions i museïtzacions amb el suport de les diputacions. 

El MAC, avui

El MAC tal com el coneixem avui, s’estableix el 1990, amb la nova Llei de Museus i es completa la transferència a la Generalitat el 1996. Com a museu nacional, va continuar la modernització de les seves diverses seus, un procés que les diputacions de Barcelona i Girona havien iniciat als anys 80.

El 1992, el museu de Girona s’integra al MAC, i tres anys després, el 1995, Olèrdola passa a ser una de les seves seus. També el 1996, el MAC assumeix la gestió del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), ampliant així les seves competències.

El Centre Iberia Graeca, projecte conjunt entre el Museo Arqueológico Nacional (MAN) i el MAC, creat l’any 2006,  està orientat a investigació, documentació, conservació i difusió del patrimoni arqueològic grec a la península ibèrica. Finalitzat el conveni bilateral al 2020, passa a operar com a centre de recerca integrat al MAC.

El 2009, el MAC crea l'Arqueoxarxa, una xarxa de museus i jaciments, i el 2014 s’integra a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Actualment, el museu duu a terme un pla de renovació arquitectònica i museogràfica per seguir sent un museu modern i al servei de tots en el segle XXI.

Des del 2016 el MAC gestiona el dipòsit de reserves arqueològiques de Cervera. Un espai de treball científic i de conservació amb l’accés regulat pels investigadors. Aquests magatzems formen part del que el Departament de Cultura anomena “dipòsit de patrimoni cultural de Cervera”.

Amb la col·lecció arqueològica més important de Catalunya i un valuós fons bibliogràfic, documental i fotogràfic, el MAC continua el projecte iniciat el 1932 a Barcelona per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, mantenint viu l'objectiu de preservar i difondre la riquesa d'aquest patrimoni.