Barcelona
Edifici històric

Palau de les Arts Gràfiques

Un edifici dissenyat per ser efímer, que ha desafiat el pas del temps

 

Un museu amb gairebé tanta història com les seves peces

Amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929, l'arquitecte Pelagi Martínez i Paricio, amb la col·laboració de Raimon Duran i Reynals, va idear el que havia de ser el Palau de les Arts Gràfiques. Les obres van durar del 1927 al 1929. 

A l’edifici és evident la influència de l’arquitecte renaixentista italià Filippo Brunelleschi, amb un estil de línies simples i elegants. L’arquitecte posava especial atenció a la perspectiva i a la distribució harmoniosa dels volums per destacar la racionalitat humana.

Aixó es fa evident en la secció de la planta triangular i en com el palau s’organitza al voltant d’un nucli central hexagonal cobert amb una cúpula. Els dos braços del triangle, que emmarquen la façana principal, presenten unes lògies amb arcs de mig punt sostinguts per columnes toscanes.



La inauguració d'un museu

Per adaptar l’edifici a les necessitats del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a principis del 1931 es van iniciar les obres de rehabilitació sota la direcció de Josep Guidol i Ricart i Josep Puig i Cadafalch. L’objectiu era clar: transformar aquell antic palau en un espai funcional per a un museu.

Les reformes van ser importants. Es van aixecar noves parets interiors, el pati central es va convertir en diverses sales, es va construir un primer pis per allotjar els serveis del museu, i es van obrir claraboies per aprofitar al màxim la llum natural.

Quan les obres van acabar, el 3 de novembre de 1935, l’antic palau es va inaugurar com el primer museu de Barcelona dedicat exclusivament a l’arqueologia.


L'itinerari


Actualment el museu disposa de dos espais per a exposicions temporals: l'espai central del museu amb la gran agora al fons i la sala per a exposicions de menors dimensions a la dreta de la recepció. 

Plànol del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona.

La nostra història s’inicia amb tres descobriments fonamentals: el domini del foc, la talla de la pedra i la creació de les primeres eines, que van permetre la consolidació de les comunitats. Amb el temps, l’agricultura, la ramaderia i la ceràmica van revolucionar la vida, posant fi al nomadisme i afavorint l’acumulació d’excedents i el comerç. Això va obrir la porta a l’especialització en tasques com la metal·lúrgia i la joieria, i va donar lloc a noves formes d’art, pensament i simbolisme, així com a societats més complexes amb jerarquies. El paleolític, la fase més llarga, va ser clau per definir qui som: eines, foc, comunicació i rituals funeraris. Amb el neolític, fa uns 8.000 anys, va arribar la gran revolució: agricultura, ramaderia, ceràmica, poblats estables i mines, introduint desigualtats socials. Cap al 2.500 aC, l’edat del bronze va portar estris metàl·lics, poblats estructurats i monuments megalítics com els dòlmens. Finalment, amb el bronze final i la primera edat del ferro, els contactes mediterranis van impulsar el comerç i la metal·lúrgia, consolidant societats jerarquitzades. Aquest llarg procés és l’origen de tot allò que som avui.

Entre els segles IX i III aC, l’arribada de fenicis i grecs al Mediterrani occidental va marcar el final de la prehistòria i l’inici d’una nova era. Les societats indígenes van entrar en contacte amb pobles que dominaven l’escriptura i van adoptar avenços tecnològics que transformaren la seva economia i cultura. Els fenicis, procedents de ciutats com Tir i Sidó, van establir colònies per obtenir minerals i matèries primeres, però també van introduir l’escriptura, el vidre, noves tècniques agràries, patrons artístics i sistemes metal·lúrgics. Aquest llegat va redefinir la visió del món de les comunitats locals. Paral·lelament, els grecs, fascinats per les riqueses del sud peninsular, van fundar enclavaments com Empòrion i Rhode, amb funcions comercials i de suport a la navegació. A través d’aquests contactes, es van transmetre coneixements, creences, mites i formes artístiques que les poblacions ibèriques van assimilar i reinterpretar. Aquest procés va accelerar la seva evolució cultural i va preparar el camí per a la futura integració en la comunitat mediterrània que Roma consolidaria.

Què va ser l’Imperi romà? Com vivien els seus habitants? Quina herència ens ha deixat Roma?

Vine i descobriràs què volia dir ser romà des d’una mirada contemporània. Històries de vida, videomapatges, recursos 360 i més de dos-cents objectes arqueològics excepcionals t’esperen a la nova exposició del MAC! 

La nova exposició permanent del Museu d’Arqueologia de Catalunya, IMPERIVM. Històries romanes, és una guia cap a la descoberta de la civilització romana a través de les històries de diferents habitants de l’imperi romà, dels seus neguits i anhels, que en primera persona expressen l’experiència de com es vivia en un món complex i divers, però al mateix temps global i integrador.

El Museu conserva una col·lecció excepcional de peces fetes amb la tècnica del vidre bufat, que va revolucionar la producció a partir del segle I dC. Entre les més destacades hi ha bols orientals i occidentals, una gerra amb taques de colors, una àmfora amb nanses i decoració geomètrica, una balsamera bufada a motlle, un vas amb fils en relleu, una ampolla siriana gravada, un comptagotes i un ungüentari palestí amb fils aplicats, datats entre els segles I i V dC. Abans del bufat, la tècnica més sofisticada era la del vidre modelat sobre nucli, usada entre els segles VI i IV aC. El procés consistia a crear un nucli de sorra i argila, recobrir-lo amb fils de vidre calent, donar-li forma i decorar-lo amb pintes i punxons. Un cop fred, es retirava el nucli i s’afegien nanses, peu i boca. Amb aquesta tècnica es fabricaven petits contenidors inspirats en la ceràmica grega, com àmfores, alabastres, aríbals i hídries. Eren destinats a guardar ungüents i olis perfumats, que requerien recipients estancs i opacs. Aquestes formes van perdurar fins a inicis del segle I dC, quan el bufat va substituir definitivament el modelat sobre nucli.

Els porxos formen part de l'arquitectura exterior: són arcs que creen una galeria parcialment coberta per uns arcs successius que donen ritme i bellesa a la façana. Visualment, fan una sensació de calma i elegància.

Tenen una funció d'acollida d'activitats. i, concretament, el porxo esquerre permet observar un element arqueològic original: el dolmen de Vinya Monera, original de Capmany, a l'Alt Empordà i traslladat a Barcelona a principis del segle XX. Aquest mateix espai permet fer activitats d'excavació arqueològica: l'ArqueoLab exterior.


Prehistòries

El pont de la mar blava

La fragilitat en el temps

IMPREIVM


Canvis al llarg de la història


Es van remodelar les sales de prehistòria i l’anella central. El projecte de Josep Llinàs es va executar parcialment, deixant la planta baixa amb circulació i exposició mal resoltes. Tot i això, es va crear la sala de Roma amb una museografia clàssica i una hemeroteca, millorant el museu.

Es van renovar diverses sales, incorporant noves museografies per a les cultures clàssiques, hispanoromanes i les Balears.

Remodelació de les sales de prehistòria amb museografia contextual per explicar formes de vida fins a la Protohistòria. Es van introduir recursos escenogràfics, dibuixos i audiovisuals, amb atenció al color i l’espai.

Última i millor remodelació, amb disseny integrat i ús variat de recursos audiovisuals. Les sales combinen contextualització tradicional i conceptes innovadors, com el “viatge pel mar blau” en les colonitzacions. Es sacralitza l’objecte i es crea una atmosfera suggerent (cel estrellat, projeccions animades). Es manté la integració de maquetes històriques amb nova museografia. Objectiu: passar del “museu magatzem” al “museu instrument”. El discurs modernitzat conserva els tres nivells territorials de Bosch Gimpera: Catalunya, territoris de cultura catalana i llevant mediterrani ibèric.


Et podria interessar

Un visitant rebent l'entrada al museu i un fulletó de benvinguda.
Barcelona

Planifica la teva visita

Compra entrades i consulta horaris, tarifes, serveis, accessibilitat i com arribar-hi.

Sala de museu amb vitrines i visitant
Barcelona
Temporal

Sardenya. L’illa megalítica

Gegants de pedra i civilitzacions mil·lenàries t’esperen a la nova exposició temporal del MAC. Una història de pedra i misteris al cor de la Mediterrània.

Sarcòfag roma amb una escena de cacera.
Barcelona
Tresors del MAC

Els Tresors del MAC Barcelona

Llegeix les històries de les millors peces de la col·lecció del MAC, dels seus tresors.