Des dels seus inicis a l’antic Egipte, el vidre ha estat una matèria envoltada de misteri.

Sabem que olis perfumats amb mirra, canyella o dàtils, eren perfums molt valorats per reis i reines com Cleòpatra, que els guardaven en elegants recipients de vidre.

Un ús ben estès

Aquest costum no va ser exclusiu dels egipcis, ja que moltes civilitzacions posteriors també van utilitzar pots inodors i opacs per guardar productes cosmètics i substàncies delicades, com essències i ungüents.

A més, el vidre s’emprava en objectes per embellir els cossos, decorar les taules o fins i tot protegir contra la mala sort.

Diversitat de funcions

També va jugar un paper essencial en cerimònies religioses i en rituals funeraris, sovint acompanyant els morts en el seu trànsit cap al més enllà.

Els dissenys, usos i tècniques de fabricació d’aquests objectes de vidre —des del modelatge fins al bufat— ens ofereixen una finestra fascinant a la vida quotidiana i al context cultural de l’època.

Una tria depurada

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha seleccionat algunes de les peces més originals i valuoses de la seva col·lecció, trobades en excavacions al Mediterrani. 

A través de l’aparent fragilitat d’aquests recipients de vidre, l’exposició ens permet connectar amb els nostres avantpassats.

Qui sap si, entre ells, potser hi ha el perfum  de Cleòpatra?