Barcelona
Llarga durada

Prehistòries. Catalunya abans de Catalunya

Arrels de l'existència humana: història viva dels nostres avantpassats


Així va començar tot

Els progressos tecnològics que es van produir a la prehistòria van ser tan revolucionaris com els actuals, tot i que molt més espaiats en el temps. La humanitat va canviar gràcies al domini del foc, a la talla de la pedra i a la fabricació de les primeres eines. Aquestes millores van ajudar a consolidar les comunitats i a estimular el seu progrés material. L'agricultura, la ramaderia i la producció de ceràmica també van ser autèntics revulsius, que van portar a la sedentarització, a l’acumulació d'excedents i a l'inici del comerç.

Per fi alguns grups podien especialitzar-se en tasques diferents de l’estricta recerca d’aliments, com ara la metal·lúrgia o la producció de joies, autèntics objectes de luxe de l’època. Noves necessitats generaren nous pensaments, formes artístiques i simbòliques cada cop més elaborades. Les mateixes societats evolucionaren envers models més complexos, amb l’aparició de les primeres jerarquies i dels primers dissenys urbans.

A poc a poc, les cultures prehistòriques varen aglutinar l'ànima col·lectiva europea d'una forma definitiva. Nosaltres som hereus directes d'aquell món.


Èpoques

El paleolític (-2.500.000 a -10.000 anys)

És la primera etapa de la humanitat, la més llarga. Hi va néixer la nostra espècie, que va evolucionar des dels primers homínids fins a arribar als éssers humans actuals –l’Homo sapiens–, fa només entre 200.000 i 160.000 anys. El paleolític comença amb eines de pedra i acaba amb l’agricultura. Els nostres avantpassats van adquirir els trets que defineixen la condició humana: fer eines, dominar el foc, comunicar-se, l'art, els rituals funeraris.

El neolític (-6.000 a -3.000 anys)

És un període de grans transformacions econòmiques, culturals i socials. Sovint es parla de revolució neolítica i es compara la seva transcendència amb el control domèstic del foc. L'agricultura i la ramaderia substitueixen la caça i la recol·lecció, i també es comencen a explotar espècies domesticades a l’Orient Mitjà a partir del 8.000 aC. Apareixen els poblats estables, les primeres explotacions mineres i es generalitza l’ús de la ceràmica. Amb les noves formes d’organització social, que permeten concentrar els esforços comunals cap a objectius concrets, s'introdueix a la vegada el germen de les desigualtats.

Del primer metall al bronze mitjà

Cap al 2.500 aC arriben els primers estris metàl·lics: inicia l’edat del bronze. Es construeixen poblats amb cabanes i sepulcres col·lectius, veritables osseres que podien contenir les restes de desenes d’individus. N’hi havia de diferents tipus, però els més singulars són, sens dubte, els monuments megalítics, grans panteons que requerien per a la seva construcció l’esforç de tot el grup i uns coneixements tecnològics cada cop més complexos.

El megalitisme, l'esperit de les grans pedres

A la prehistòria, la pedra era molt més que pedra. Les roques representaven l’esperit de la col·lectivitat, eren el testimoni dels avantpassats.

El megalitisme va ser la primera gran arquitectura europea i es va estendre per gran part del continent: des de Portugal als Països Bàltics, d’Itàlia al centre d’Europa. El terme ve demega (‘gran’, en grec) i lithos (‘pedra’) i serveix per designar tots els monuments construïts a la prehistòria amb grans lloses de pedra. Els més coneguts són els dòlmens, però també pertanyen a aquesta categoria les cistes, els menhirs, els cromlecs, els hipogeus, els paradòlmens i algunes coves modificades. El megalitisme no correspon a una sola fase cultural. Va ser un tipus d’arquitectura funerària comú a poblacions diverses. Es va emprar durant uns 3.000 anys: des del neolític mitjà (V mil·lenni aC) fins al calcolític (edat del coure) campaniforme i la primera edat del bronze (II mil·lenni aC).

La fi de la prehistòria

Fa uns 3.300 anys es va produir a Catalunya un gran canvi social, econòmic i ideològic que deixa enrere la prehistòria. Un dels factors clau d’aquesta transformació van ser els contactes amb altres comunitats. Durant el bronze final (1300-700 aC) hi ha lligams entre pobles del Pirineu, i a la primera edat del ferro (700-550 aC) s’estenen a tota la Mediterrània.

Agricultura i metal·lúrgia creixen amb noves tècniques i materials com el ferro. Els productes locals s’intercanvien per vi, perfums i objectes de prestigi aportats per comerciants fenicis i grecs, reforçant el poder dels caps locals.

Les peces clau


Mandíbula de la cova del gegant a Sitges, -53.200 anys

Puntes de sageta d'aletes i peduncle

Collaret de caragols marins

Vas campaniforme


Plànols del museu

Descarrega els plànols del museu.


Les peces clau

Un visitant rebent l'entrada al museu i un fulletó de benvinguda.
Barcelona

Planifica la teva visita

Compra entrades i consulta horaris, tarifes, serveis, accessibilitat i com arribar-hi.

Barcelona
Edifici històric

Palau de les Arts Gràfiques

Visita el recinte que acull la seu del MAC a Barcelona, construït per a l'Exposició Internacional de 1929 a Montjuïc.

Barcelona
Activitats

Les nostres activitats

Al MAC Barcelona tenim una oferta d’activitats lúdiques, educatives i experiencials pensades per a tot tipus de públics.

Sarcòfag roma amb una escena de cacera.
Barcelona
Tresors del MAC

Tresors del MAC Barcelona

Llegeix les històries de les millors peces de la col·lecció del MAC, dels seus tresors.

Et podria interessar

Per saber-ne més 1

Text

Per saber-ne més 2

Text

Per saber-ne més 3

Text

Per saber-ne més 1

Text