El claustre, recollit, de dimensions humanes, ens incita al silenci, a la contemplació i a la reflexió. Si hi ha una sensació que ens transmet aquesta composició arquitectònica és la lleugeresa; això es deu als grups de cinc columnes agrupades que substitueixen els tradicionals pilars centrals de les galeries i que donen un aire poc feixuc a la construcció. Cal recórrer aquest espai sentint l’atmosfera de recolliment que hi transcendeix. I no una vegada, sinó un parell. En ell ressona l’eco del caminar dels monjos al llarg dels segles i s’escolta una cosa tan estranya com és el silenci.
Què és el que crida més l’atenció? No hi ha dubte que els 60 capitells de les columnes esdevenen les peces que desprenen el més intens magnetisme. En ells es representen diverses temàtiques i esdevenen una excepcional mostra de l’imaginari medieval; un suggerent diàleg s’estableix entre totes les composicions, una conversa visual que es perllonga també amb les imatges que hem descobert als capitells de l’església.
Una de les icones del monestir, està situada en un dels conjunts de 5 columnes, i és el capitell de la sirena de dues cues. Encisadora i luxuriosa amb la seva cua bífida, a aquesta sirena no li cal cantar per seduir-nos amb la seva inquietant presència.
La col·lecció d’imatges és impressionant: s’hi troben motius vegetals, figures monstruoses que vomiten fulles, escenes de la vida de Crist, un bisbe, músics, dansaires cap per avall o ferotges grius que semblen amenaçar.
Passejant pel claustre de Sant Pere de Galligants s’agermanen Ulisses, l’Apocalipsi i la fugida d’Egipte, la vida quotidiana, els clergues i l’abat, el pessebre, les sirenes i els monstres.